“El confinament als pobles podria haver estat més suau i també hauria estat més saludable”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (33)

ENTREVISTA A PATROCINI CANAL ALCALDESSA D’AVIÀ

Avià és un municipi del Berguedà, a escassos 3 quilòmetres de la capital de comarca. L’extensió d’aquesta població destacada perquè està estructurada en 7 nuclis i múltiples cases de pagès. Les bones comunicacions i la bellesa natural i cultural de l’entorn ha donat peu a un gran desenvolupament del turisme rural, de natura, que dóna vida a moltes famílies del poble. Patrocini Canal (Som Avià) és l’alcaldessa d’aquest poble de 2.249 habitants des de fa nou anys.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Primer dia que els nens poden sortir al carrer. Hem superat la fase més dura del coronavirus?

En principi semblaria que sí. A la nostra comarca, les dades que ens arriben des de l’hospital són molt positives. Ens expliquen que des del dia 18 d’abril es veu una millora clara, les defuncions han baixat molt. Els alcaldes vivim molt pendents de la informació que ens dóna l’hospital i quan tot va bé ens sentim més alleujats.

-És l’època més dura que li ha tocat viure com a alcaldessa?

Sí, perquè ningú s’havia imaginat haver de viure una situació com aquesta. Ens ha fet canviar tota la manera d’actuar i relacionar-te amb el poble. Als pobles penso que ho tenim més fàcil que a les ciutats, però és cert que molts col·lectius queden afectats i això ens fa repensar que les coses les haurien de mirar d’una altra manera. Els col·lectius de la gent gran i els nens són els que ens preocupen més perquè són els més afectats.

-Avià és una població mitjana però amb molts nuclis diferenciats, com ha respost la població amb el confinament? Ha estat respectuosa amb les mesures?

En general sí, tot i que sempre hi ha 2 o 3 persones que fan el contrari del que toca. Els més grans de 70 anys han optat per autoconfinar-se i organitzar-se amb les seves famílies. Hem tingut moltes converses telefòniques amb aquest col·lectiu i ens expliquen que per responsabilitat envers els altres i per autoprotegir-se prefereixen quedar-se a casa i no sortir per res. Els joves i nens també ho han respectat molt. A Avià no s’ha vist gent al carrer tot i que no tenim guàrdia urbana. Potser al principi vam veure algunes persones de segones residències, però van ser els primers dies, i vam avisar els Mossos. Els hi van explicar i ho van entendre. Un 15% de la població són segones residències, però en cases aïllades.

-En l’àmbit sanitari s’han sentit ben atesos?

Sempre podria anar millor. Som conscients del caos que hi hagut i de la manca de personal i que hi havia molt personal de baixa. Ens va saber molt greu com a altres pobles de la comarca, que tanquessin el CAP i ho centralitzessin tot a Berga. A la gent del poble els hi va molt millor no haver-se de desplaçar. De tot manera es va fer molta atenció telefònica i algunes cures es van fer a casa. Es va fer un gran esforç de comunicació amb les persones que tenien coses programades. S’ha resolt amb molt bona voluntat però amb més mitjans i més personal hauríem anat millor.

-Ha comptat amb el suport de les altres administracions per gestionar correctament aquesta pandèmia sanitària?

La veritat és que sí. Des de la delegació del govern es va fer un grup de whatsapp dels alcaldes del Berguedà i ens anaven informant de totes les novetats diàriament, de les resolucions, decrets i també podíem fer preguntes, dubtes. Des del Consell Comarcal també s’han posat a disposició de tots els pobles pel que necessitéssim i han coordinat els lliuraments de material sanitari que la Diputació ha fet tres vegades. Tinc la percepció que totes les administracions han estat força a l’altura, dintre el que es podia fer. El dia a dia ha estat de molt esforç i de molt bona voluntat. Mancances no n’hi ha hagut.

-Al seu municipi hi ha molts negocis relacionats amb el turisme rural, un càmping i fins i tot una empresa de parapent. Com els ha pogut ajudar l’ajuntament? Creu que podran remuntar els negocis un cop passada aquesta etapa?

Penso que sí. Les cases de turisme rural estan tancades des del primer dia però s’hauran pogut acollir a una ajuda de 2.500 euros que ja compensa per la gent que no ha vingut per la setmana santa. El càmping igual, hi ha ajudes per turisme. Pel volum que tenim al nostre poble, si a partir de juny poguessin obrir, ja salvarien una mica a temporada.

-També compta amb algunes indústries i petits autònoms. Quina és la seva situació?

Tenim molt poca indústria perquè som agrícoles i ramaders i aquest sector ha anat treballant. El que ens preocupa són els petits autònoms que n’hi ha molts, les botiguetes petites. A aquests potser els hi costarà més de tornar a començar. Des del Consell Comarcal ja hi ha un projecte per ajudar-los com es pugui.

-Creu que el confinament hauria d’haver estat el mateix per a les grans ciutats que pels pobles?

Absolutament no. És tan absurd prohibir que algú surti a córrer, en bicicleta o a passejar! A Avià tenim 27 km2 i, de normal, ja no et trobes a ningú. El confinament als pobles podria haver estat més suau i també hauria estat més saludable. Hi ha molta gent que necessita caminar per salut. Entenc però que la separació s’ha de posar en algun lloc i fer-ho de manera individualitzada és molt difícil. Aquest confinament ha estat molt poc útil per la gent gran que necessita moure’s.

-Al Berguedà compta amb molts esportistes i clubs que tenen la muntanya com el seu espai d’entrenament. Veu bé que se’ls hi hagi restringit l’accés al medi i que hagi hagut d’aturar entrenaments?

Aquest sector ha quedat molt afectat i s’han hagut de suspendre totes les activitats. Costarà molt de recuperar perquè els atletes han tingut una aturada de dos mesos i els hi costarà de recuperar el ritme. Ja els veus per l’Instagram que fan els entrenaments a casa, però les condicions no són les mateixes.

-De quina acció està més orgullosa al seu municipi?

En tot moment hem anat complint les obligacions que teníem. Hem proporcionat tota l’atenció a les persones grans que no tenen família a prop i els hem dut menjar a casa si els hi calia. Hem estat molt al seu costat i hem fet moltes trucades telefòniques. Més que sentir-me orgullosa crec que era la meva obligació.

-I quina creu que ha estat millorable?

El que canviaria no està a la meva mà. M’hauria agradat que tots els nens i nenes poguessin seguir el curs amb les mateixes condicions i no ha estat així i no parlo des del punt de vista tecnològic que hem intentat pal·liar. Parlo de les famílies que no han pogut ajudar als nens a seguir el curs, ja sigui perquè no tenen els recursos pedagògics per fer-ho o bé perquè són famílies desestructurades. Aquí s’ha trobat a faltar molt el paper dels mestres i de l’escola que dona igualtat d’oportunitat a tots els nens/es. Penso que aquí s’ha obert una escletxa.