“Hem de ser enginyosos i pensar la manera, juntament amb les empreses, de trobar alguna sortida perquè si no moltes no aguantaran”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (32)

ENTREVISTA A RAIMON MONTERDE ALCALDE DE SORT

Raimon Monterde (Som Poble) fa gairebé cinc anys que és l’alcalde de Sort, la capital del Pallars Sobirà. Un municipi de 2.202 habitants que té fins a un total de 15 nuclis agregats i que té el turisme de natura i d’esports d’aventura com a principal sector econòmic. El riu Noguera Pallaresa i el Parc Nacional de l’Alt Pirineu són atractius suficients per visitar Sort a l’estiu, però també a l’hivern, amb les estacions d’esquí de Port Ainé i Espot. Ara, el municipi centrarà el seu esforç per poder recuperar el turisme i ajudar a les empreses que en viuen.

 

-La incidència pel que fa a casos de Covid-19 al Pallars Sobirà és poca. Com s’ho han fet tenint en compte que és una comarca molt turística?

Una de les raons principals és que tenim poca població. També ho és la dispersió del municipi amb nuclis petits i amb poca gent, que fa que el risc de contagi sigui més menor. La tercera raó podria ser que durant aquest període de temps, des del 13 de març, pràcticament no hem tingut visites. La gent ha respectat la crida dels alcaldes demanant que no es pugés a les segones residències. Deixa’m dir que els serveis sanitaris a nivell de comarca i de l’hospital de referència, el de Tremp, també s’han gestionat molt bé.

-Fa uns dies, però, van fer una crida per falta de personal sanitari als CAP o a les residències geriàtriques. Què ho fa?

Ho vam fer perquè el Departament de Salut ens ho va demanar. Ens van dir que comencéssim a fer una bossa de treballadors de l’àmbit sanitari per si hi hagués necessitat de cobrir les diferents baixes que hi ha hagut. De moment aquí, el personal sanitari s’ha pogut cobrir bé i no hi ha hagut problema. Sé que al Pallars Jussà hi ha hagut més problemàtiques, sobretot en tema de residències geriàtriques.

-Sort és un municipi que té molts nuclis agregats. Ha estat fàcil controlar-ho tot?

Sí, i de fet nosaltres no hem fet cap control. Bé, Sort no té policia local, i són els Mossos d’Esquadra els que actuen, malgrat que tenen poques patrulles. Per tant, més que controlar, penso que la gent ha estat prou responsable per mantenir el confinament. Això ha estat el que ha fet que els ajuntaments no haguem de patir per aquest control. És més, el dijous dia 13 de març ja hi va haver molts negocis que van decidir tancar sense encara estar decretat pel Govern. Per tant, crec que ha estat més un exercici de responsabilitat per part de la població que no un excés de control per part dels ajuntaments. Sí que nosaltres hem llançat missatges i recomanacions a través de les xarxes socials perquè tothom estigués informat.

-També tenen moltes segones residències. Han tingut problemes en aquest sentit?

No. Penso que es va generar com un estat d’alarma, perquè durant els dies previs a Setmana Santa es va demanar molt pels mitjans que la gent no vingués. Això va generar una certa psicosi pensant que vindria molta gent i que tindríem problemes, però no ha estat al cas. No hi ha hagut afluència de gent. Per exemple, jo que visc en un dels nuclis agregats de Sort, Montardi de Dalt, on hi ha diverses cases de segona residència, et puc assegurar que no hi ha hagut ningú que pugés durant aquests dies. No hem tingut aquest patiment, per sort.

-Sort i el Pallars són neu a l’hivern i riu a l’estiu. Han perdut Setmana Santa i està per veure com serà la campanya d’estiu. Com ho enfoquen?

Doncs no sabem massa com enfocar-ho…mira, des del primer moment que vam començar a viure aquesta crisi, de la primera cosa que ens vam preocupar és de garantir el sistema sanitari per a tothom i que, el tema social estigués controlat, és a dir, que no hi hagués ningú que no tingués cobertes les necessitats bàsiques per viure. A partir d’aquí, ens hem començat a plantejar com serà la travessa del desert que tothom augura que vindrà i, de fet, és aquí on han de participar totes les administracions públiques superiors. Han de posar a l’abast dels ajuntaments, sobretot dels petits, tots els mitjans tècnics i d’acompanyament perquè tot vagi bé.

-Però com es podrà recuperar el turisme, tenint en compte que és el sistema de vida de Sort?

Serà complicat. S’han dut accions concretes com, per exemple, la dels petits productors locals, que també viuen del turisme, i que a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu han aconseguit superar la situació fent lots solidaris de producte de proximitat i empescant-se la manera de com continuar donant sortida als seus productes. La resposta ha estat molt bona. També ha passat amb els comerços del municipi. Ara, hotels, empreses d’esports d’aventura, cases de turisme actiu, etc., aquí tenim un gran repte de saber com hem d’afrontar aquesta situació, perquè si la gent no es pot desplaçar i, a més, no poden estar junts, el turisme no funciona.

-Les empreses d’esports d’aventura dedicades al ràfting asseguren que el 50% de la facturació anual el fan per Setmana Santa i el pont de l’1 de Maig, quan el riu va al màxim…

Aquestes empreses ja comencen a treballar un parell de setmanes abans de Setmana Santa, al principi amb canalla, i a partir d’abril comença a arribar turisme estranger, que aquest any no vindrà. Al juliol arriba el turisme més familiar, i baixa a partir de setembre-octubre. Tot aquest cicle que fa tants anys que es porta fent aquí al Pallars s’ha trencat, i ara com es recupera això? És complicat, però hem de ser enginyosos i pensar la manera, juntament amb les empreses, i trobar alguna sortida perquè si no moltes d’elles no aguantaran. Hem d’estar preparats perquè quan puguem treure el cap, siguem els primers a arrancar.

-La Noguera Pallaresa és un dels millors rius d’Europa per esports d’aigües braves i ja tenien programades diverses activitats. S’han suspès totes?

Tot s’ha anat ajornant però segurament que s’acabarà anul·lant tot el calendari competitiu, perquè serà impossible encabir-ho tot. S’han ajornat moltes fires també i estem pendents de les festes majors: has de pensar que tenim 15 nuclis i pràcticament tots tenen la seva festa major i 14 es fan des del juliol fins al setembre. No sabrem com ho podrem fer, si haurem de suspendre-les o fer-les en format confinat com hem fet el Sant Jordi. Estem en un moment de molta incertesa.

-Com a ajuntament, tenen manera d’ajudar a pal·liar les conseqüències econòmiques que suposarà pel sector?

És impossible. No ho podrà pal·liar ni el Govern això. Ara, el que sí que hem de fer és destinar una part important dels recursos de l’Ajuntament a posar sobre la taula diversos projectes i idees per tal de portar-los a terme de seguida que puguem engegar. El que no podem fer és començar amb el motor a zero, sinó a 100 per hora. I que les empreses que ara demanen un crèdit per poder afrontar la situació tinguin la certesa que l’administració més pròxima, l’ajuntament, ha fet la feina que li tocava fer per poder arrancar tot això.

-Ha tingut el suport que tocava com a alcalde?

La situació és tan rocambolesca i incerta que penso que, ara, comencen a pensar una mica en el després, ja que fins ara s’han hagut de centrar amb la crisi sanitària, tal com s’havia de fer. Sí que he de dir que hem tingut la sensació que no s’ha pensat massa més enllà dels nuclis urbans…

-Per què ho diu?

Per exemple, per la normativa del confinament. No és el mateix viure a Montardit de Dalt, on hi vivim 14 persones, que viure al centre de l’Eixample, però en canvi les mesures de confinament són les mateixes per tots. Jo si surto ara mateix al carrer i camino tres quilòmetres, no em trobaré a ningú. Per tant, els territoris poc poblats han tornat a tenir la sensació que només es pensa en les grans metròpolis o nuclis grans. Però també faig la contra: davant la situació de crisi en la què ens trobàvem també s’havia de fer el tothom a casa i després ja veurem.

-Per tant, considera que el desconfinament s’hauria de fer de forma territorial.

S’hauria de fer de forma diferent i més esglaonat, però tampoc sóc del parer que es traslladi la competència als ajuntaments perquè si en prou feina tenim un tècnic per fer el projecte d’un carrer, només ens faltaria la responsabilitat de preparar un desconfinament per a cada municipi. No sabria ni per on començar i més en aquesta situació, que tenim a tota la gent treballant a casa.

-En traurem alguna cosa positiva de tot plegat?

Les coses han canviat molt en un mes. Mira, els alcaldes del Pirineu sempre estem parlant de la despoblació, i ens hem adonat més que mai que el treball des de casa és possible, per tant, és una oportunitat real de repoblar el territori. I més tenint en compte tot el que ha passat: jo no sé quanta gent de Barcelona potser es plantejarà que ha de fer un canvi de vida i, per exemple, venir a viure al Pirineu. Aquesta podria ser una oportunitat positiva dins de la magnitud de la tragèdia que ha representat aquesta crisi sanitària.