“L’aprimament del sistema públic i els interessos de les empreses per sobre de les persones ens ha de fer reflexionar després de la pandèmia”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (22)

ENTREVISTA A RAMON VANCELLS ALCALDE DE MONISTROL DE CALDERS (MOIANÈS)

Ramon Vancells (CUP) és l’alcalde de Monistrol de Calders (Moianès) des de les passades eleccions. Monistrol de Calders compta amb uns 700 habitants. Amb un entorn rural envejable, de bosc i abundància d’aigua, Monistrol és un entorn tranquil on gaudir de la natura, de l’oferta gastronòmica i dels productes locals, així com passejar per les rutes de natura, arqueològiques i de patrimoni. Un municipi que singularitza la gestió de la crisi gràcies a les seves dimensions i població -com el tracte personal diari amb les persones vulnerables- però que també haurà d’afrontar els reptes de la crisi econòmica que sens dubte seguirà a la sanitària.

 

-Com s’ha adaptat la vida del municipi a la crisi de la COVID-19?

Doncs s’ha fet amb resignació. La gent ha obeït les consignes, amb una adaptació inicial que ha estat relativament fàcil, amb certa confiança, tot i que després s’ha anat convertint en angoixa i frustració per com s’està gestionant la crisi a nivell de govern espanyol? A Monistrol, l’entorn rural fa que les coses es portin millor perquè la possibilitat de contacte és menor, és més fàcil fer coses que no posin en risc ni a tu ni a d’altres persones i preservar les mesures de confinament. Crec que amb les mesures que s’han adoptat no s’han tingut en compte realitats diferents que permetien mesures diferents… però s’entén que s’hagi de generalitzar, tot i que i la problemàtica social al món rural és més fàcil de resoldre.

-Suposo que al principi vau tenir feina amb la informació sobre les recomanacions del confinament, obertura de comerços, etc…

Hem utilitzat la pàgina web i els enllaços a les xarxes socials. Des del primer moment vam veure clar que la comunicació era rellevant per no generar alarma i crear la calma necessària. Així doncs, vam protocol·litzar molt bé les comunicacions, essent molt rigorosos amb la protecció de les dades personals, emetent comunicats amb certa freqüència per valorar el contingut de les normes, i essent curosos amb les informacions que poguessin generar alarma. Calia ser molt clars i precisos al moment de traslladar la realitat, cada 2-3 dies. Per sort, tots ens coneixem i els canals són molt fàcils. Hem arribat bé la gent amb contingut i amb credibilitat.

-A nivell econòmic, turístic… com creieu que afectarà el municipi?

Aquesta crisi ha provocat que s’aturi tot. Monistrol és un poble residencial, fet que va provocar que les persones que hi tenen segones residències vinguessin a instal·lar-se aquí al principi però han estat molt pocs casos ni tampoc hi ha hagut un degoteig més endavant. No hem hagut d’estar pendents, doncs, del control social en aquest sentit. A nivell de comerços locals i de proximitat, s’han vist reforçats perquè la gent hi va a comprar. La situació difícil és per l’oferta gastronòmica de Monistrol, que és molt coneguda i de qualitat i s’han vist obligats a tancar. A nivell d’empreses, la majoria de persones del poble es desplaça a treballar fora, i molts d’ells fan teletreball, però en general les persones treballadores tindran dificultats amb les pràctiques de les empreses en aquests dies i els ERTOS. Tot dependrà de la casuística però les conseqüències seran greus per a tothom. Des de l’ajuntament, ja estem plantejant la flexibilització de tributs per als propers dos anys.

-La comarca del Moianès és la de més recent creació a Catalunya, hi ha hagut coordinació a nivell comarcal? i com és el contacte amb altres institucions?

Nosaltres som molt crítics amb institucions o ens supramunicipals perquè pensem que la gestió de crisis d’aquest tipus és més eficient des de l’àmbit municipal. I a més, en aquest cas és un consell que està una fase de creació d’estructura, però no ens ha semblat que hagin tingut un paper proactiu. Nosaltres ens hem subordinat a les directrius del departament de Salut i Protecció Civil, així com mantenim contacte amb l’Àrea Bàsica de Salut d’Artés i ens hem coordinat amb ells per diversos temes. De cara a les instruccions més polítiques, tenim contacte amb la delegació territorial del govern de la Catalunya Central, que ens informa dels canvis i afectacions que es van produint.

-Heu hagut de cancel·lar actes o esdeveniments remarcables per al vostre municipi?

Amb un mes de durada de la crisi, això és inevitable. Al març es programava un cap de setmana de l’aigua, molt present al nostre entorn, un bé que creiem important conèixer i treballar-lo; també es cancel·larà la celebració de Sant Jordi… Però això va més enllà, perquè tenim terminis per altres activitats i accions que no sabem si podrem posar en marxa, com per exemple la piscina d’estiu o la festa major. És un marc d’incertesa que no et permet treballar perquè caldria posar en marxa ja les contractacions necessàries, o que ja s’han fet i potser no es podran materialitzar o bé s’hauran de modificar.

-S’han creat xarxes de voluntariat? O potser ja existien associacions, entitats… i s’han coordinat per dur a terme accions?

S’ha creat un operatiu per organitzar grup d’emergència de persones del poble, que sumen unes 25 i que ajuden la gent que pugui tenir necessitats, amb el factor de població envellida i que viu sola. S’han fet uns protocols on s’assigna una persona de referència per a cada família per fer la compra, gestions, treure les escombraries, passejar gossos, anar a la farmàcia… i evitar que la gent gran s’hagi de desplaçar. També hi ha un telèfon que funciona 24 hores al dia, i és el voluntariat el que dona resposta a les necessitats que van sorgint. A Monistrol hi ha hagut dos casos confirmats per la COVID-19, un d’ell donat d’alta, una defunció i algunes persones confinades amb símptomes.

-Què podem aprendre de la situació que estem vivint que ens serveixi per a una futura situació similar o per al futur en general?

Fóra bo fer un aprenentatge, tot i que la història de la humanitat demostra que ens costa molt d’aprendre, pensant, d’entrada, en la idea de tornar a la normalitat. Jo penso que no hauria de ser així, perquè ja no hi havia normalitat: ens hem de preguntar quin desenvolupament estem tenint com a humanitat perquè hagi succeït una pandèmia d’aquest tipus i cal plantejar la incapacitat del sistema per donar-hi resposta. Hem fet tot el possible les darreres dècades per protegir les institucions i la sanitat? Jo penso que els governs han primat els interessos de les empreses per sobre de la salut, i que aquestes empreses s’han beneficiat d’un sistema públic cada vegada més aprimat amb les retallades. Així doncs, un aprenentatge bàsic és que hem permès que s’hagin fet polítiques antisocials i ara en patim les conseqüències, perquè els països amb sistemes públics forts se n’estan sortint millor que nosaltres. I tot això té molt a veure amb el sistema capitalista que estem vivint.