Obertes les inscripcions per participar a la Diada per la República Catalana
Els jardins del Palau Robert han acollit aquest divendres la presentació dels detalls de la gran manifestació que es durà a terme durant l’11 de setembre. Aquest any, la mobilització, que s’anomena ‘Diada per la República catalana’, durà com a lema ‘Fem la República catalana’. En l’acte hi ha participat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, i el vicepresident de l’AMI i alcalde d’Alella, Andreu Francisco. També hi han participat testimonis de la jornada de l’1-O, com l’actor Joan Lluís Bozzo, Roger Español, que va resultar ferit, i els membres d’una mesa.
Durant la roda de premsa, s’ha donat pas a l’espot de la Diada: “No deixis que ningú silenciï la teva veu”, que reivindica el mandat de l’1 d’octubre. S’han explicat els detalls tècnics de la mobilització i s’ha anunciat que el web per a fer les inscripcions ja està disponible. L’adreça per inscriure’s és diada.assemblea.cat. L’objectiu de l’entitat és omplir la Diagonal, des de Glòries fins a Palau de Pedralbes, per la qual cosa s’han habilitat 38 trams al llarg de l’avinguda per inscriure-s’hi. A les 16 h, tal com ha explicat Romeu, es recomana que tothom sigui al seu tram amb la samarreta. A les 17.14 h està previst aconseguir un silenci sepulcral que serà trencat per una gran onada que ha de recórrer la capital catalana. L’onada començarà a un dels extrems de la Diagonal, concretament a la intersecció amb el carrer Castillejos, i a mesura que avanci, s’expandirà fins a arribar a l’altra punta de la ciutat. Allà, es durà a terme un acte amb diversos parlaments i elements.
Com a representant de l’AMI, Andreu Francisco, va recordar que “aquesta serà la primera Diada després de la jornada històrica de l’1-O, i la primera després de la repressió vers el nostre país. Hi hem de ser”. Francisco també va dir que el món municipal és punta de llança de la repressió que pateix aquest país, i els alcaldes i alcaldesses estem perseguits i amenaçats per haver fet possible l’1-O”, i ha conclòs dient que “no renunciem a res i continuarem lluitant i treballant per la República Catalana”.
