COMUNICAT DE L’AMI DAVANT LA PROHIBICIÓ D’INSTAL·LAR LA BANDERA ESTELADA EN ESPAIS PÚBLICS

En relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix la col·locació d’una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès:

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa públic el següent posicionament arran de la sentència del TSJC, feta pública ahir dimarts, dia 24 de juliol de 2018 que prohibeix tenir penjada una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

L’AMI vol mostrar el més ferm COMPROMÍS en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de CENSURA que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret.

Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític, a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera als ciutadans té l’obligació legal de respectar i fer respectar els drets fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal.

L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme, i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part dels ciutadans que l’exerceixen, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

Aquesta és la neutralitat que el legislador encomana als poders públics, la no ingerència en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.