Alcaldes de les dues vessants dels Pirineus denuncien la vulneració de drets fonamentals i manca de democràcia a Catalunya
Prats de Molló (Vallespir) ha estat aquest dimarts al matí l’escenari de l’acte de presentació del Manifest per al respecte a les llibertats i als drets fonamentals de Catalunya, que han signat un centenar d’alcaldes dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Entre altres coses, els alcaldes de l’altra banda dels Pirineus han titllat de “molt greu” el silenci de la Unió Europea i també del seu país, França. També han explicat que, a banda d’enviar el manifest al president de la República, Emmanuel Macron, i als presidents de l’Assemblea Nacional Francesa i del Senat, han assegurat que donaran l’oportunitat de signar el manifest a altres alcaldes de França “perquè molts ens ho han demanat”. Per part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha participat el president, Josep M. Cervera, i una trentena d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, i també hi ha sigut present el Delegat del Govern de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.
La jornada ha començat amb certa polèmica, ja que diversos controls de la Guàrdia Civil situats a la frontera de Coll d’Ares (Molló) han obligat a alguns alcaldes que passaven pel Ripollès per participar en la trobada a Prats de Molló a identificar-se, a banda de demanar-los on es dirigien. A alguns fins i tot se’ls i ha demanat ¬-i comprovat- si tenien alguna cosa pendent amb la hisenda espanyola. Cervera ha dit que es tractava d’un clar exemple clar d’intimidació perquè “els nostres companys del nord puguin entendre a quina persecució estem sotmesos els alcaldes catalans”, i ha retret “la intenció de coaccionar-nos i d’infringir-nos por”.
Pel que fa a l’acte, ha començat amb la benvinguda del Delegat del Govern, Josep Puigbert, que ha fet presentar a tots els alcaldes i alcaldesses assistents, una seixantena en total. A partir d’aquí s’ha obert un torn de paraula i opinió dels alcaldes. El president de l’AMI, Josep M. Cervera ha volgut agrair al centenar d’alcaldes signants “el compromís amb els nostres drets polítics i socials”. També ha assegurat que “aquesta situació que pateix Catalunya no és de fàcil encaix a l’Europa del segle XXI, però és evident que hi ha moltes institucions que miren cap a un altre costat”. Des de la part francesa han reiterat la seva solidaritat amb el poble català “de qui sentim una gran admiració pel pacifisme que sempre han practicat”. També han assegurat no entendre “que en l’Europa d’avui hi hagi gent empresonada per les seves idees polítiques”. Els alcaldes de la Catalunya Nord han insistit que el que s’està defensant a Catalunya, com ara la llibertat d’expressió, d’opinió o la separació de poders, “per nosaltres és molt important”.
El manifest que han signat els alcaldes –“de totes les opinions”- de la Catalunya Nord, demanen que “es respectin els drets i llibertats fonamentals que conformen la democràcia a dins la Unió Europea i arreu del món” i afegeixen que això “sense interferir en el tema fonamental de la independència de Catalunya davant d’Espanya”. També demanen que s’aturi “la repressió” que estan patint actualment “representants polítics de la Generalitat de Catalunya i d’associacions civils empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions”. El manifest també se solidaritza amb els alcaldes catalans exigint que “finalitzin les amenaces patides pels alcaldes i alcaldesses i electes municipals per les seves accions”, així com la “violència policial” sobre la població civil.
Davant la situació que pateix i ha patit Catalunya denuncien “el silenci i la passivitat dels dirigents del nostre país i dels altres països de la Unió Europea” i afegeixen que “acceptar la judicialització de tota la vida política i aquesta violència en les relacions institucionals, recolzar aquests mètodes i pràctiques, és establir un precedent greu i obrir-se camí a derives eminentment perilloses per a l’exercici de la democràcia”. Per aquest motiu, fan una crida a la intervenció de França i dels altres països de la UE, per restablir el diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un d a els requisits que consideren indispensable per “preservar la pau a la Unió Europea” és l’alliberament “immediat” dels presoners i el retorn de l’exili a càrrecs electes i líders associatius.
