L’Assemblea General escull l’alcaldessa Neus Lloveras com a nova presidenta de l’AMI

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha estat escollida aquest divendres, 8 d’abril, nova presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Lloveras encapçalava l’única candidatura presentada i ha estat votada per la unanimitat del plenari de l’Assemblea General que s’ha fet aquest divendres a l’Ateneu de Cerdanyola. En el seu discurs, la nova presidenta s’ha mostrat orgullosa de poder presidir l’entitat en «un moment històric i excepcional, però molt emocionant». Entre els objectius que la nova presidenta s’ha marcat en el nou mandat destaquen l’eixamplament del suport al procés a través del municipalisme, la internacionalització del procés donant a conèixer la situació que viu Catalunya al municipalisme de tot el món i el treball per la unitat d’acció de tots els municipis independentistes perquè «ara no és l’hora dels protagonismes». En aquest sentit també s’ha compromès a donar «un toc d’alerta» al Govern en cas que el «procés s’encalli».

La nova Comissió Executiva, el màxim òrgan polític de l’AMI, vol mostrar, segons Lloveras, la pluralitat política i diversitat territorial de les institucions públiques adherides a l’associació. A més de Lloveras, Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar, ha estat escollit com a vicepresident primer i Eduald Calvo, alcalde d’Argentona, com a vicepresident segon. La resta de vicepresidències han recaigut en els alcaldes Josep Maria Corominas (Olot), Montserrat Fornells (Vilanova de l’Aguda), Ferran Bel (Tortosa), Miquel Buch (Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis) i Jordi Solé (Caldes de Montbui). L’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, es manté com a secretari i l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, com a tresorer.

L’executiva es completa amb els alcaldes i alcaldesses Josep Andreu (Montblanc), Marta Madrenas (Girona), Albert Batet (Valls), Jordi Munell (Ripoll), Fèlix Alonso (Altafulla), Mercè Esteve (Begues), Mireia Solsona (Matadapera), Lluís Guinó (Besalú), David Saldoni (Sallent), Andreu Francisco (Alella), Ramon Roqué (Sant Joan de les Abadesses), Elisabet Ferreres (Montesquiu) i Carme Freixa (Vallfogona de Ripollès) i el regidor Francesc Barbero (Flix) com a vocals.

En el cas del Consell Directiu, l’òrgan territorial de l’AMI, està integrat per una cinquantena d’alcaldes i regidors i estan representades les diferents comarques catalanes.

APROVACIÓ DE L’INFORME DE GESTIÓ I COMBAT DE L’OFENSIVA DE L’ESTAT AL MUNICIPALISME

L’Assemblea General ha donat el vistiplau a l’informe de gestió del darrer exercici. L’AMI té 836 organismes associats a hores d’ara. En aquest exercici, l’entitat ha realitzat una important activitat interna i externa. Ha estat, entre molts altres, impulsora de campanyes com «Construïm estat. Paguem a Catalunya» en defensa de la sobirania fiscal; ha promogut la fórmula de jurament sobiranista utilitzada per més de 4.000 regidors i regidores per prendre possessió del seu càrrec o ha impulsats accions de suport als imputats per l’organització de la consulta del 9N del 2014.

Un dels cavalls de batalla continuarà sent el suport al món municipal davant l’assetjament judicial contra els ajuntaments sobiranistes. Segons dades recollides per l’AMI, l’Estat espanyol havia iniciat, fins a 31 de desembre de 2015, un total de 333 processos judicials contra ajuntaments i consells comarcals (116 per la «guerra de banderes», 106 per aprovar mocions de suport a la sobirania fiscal, 56 pel pagament de quotes a l’AMI, 46 contra mocions de «Territori català lliure i sobirà» i 8 denúncies per sedició). Els jutjats han desestimat o arxivat 124 contenciosos, dels quals, 80 per sobirania fiscal (amb 22 sentències fermes del TSJC), 27 per declaracions de «Territori català lliure» (amb una sentència ferma del TSJC), 13 pel pagament de quotes a l’AMI i i 1 per no penjar la bandera espanyola. Per la seva banda, jutges han donat la raó als advocats de l’Estat espanyol en 45 ocasions (20 per no penjar la rojigualda, 8 per sobirania fiscal, 8 per declaracions de «Territori català lliure» i 9 pel pagament de quotes a l’AMI). Pel que fa als casos de sedició impulsats per la Fiscalia, tres magistrats diferents de l’Audiència Nacional ja han arxivat tres denúncies. La resta de processos continuen en tràmit.

A més dels alcaldes, regidors i representants dels organismes adherits, a l’Assemblea General de l’AMI hi han assistit representants d’agents impulsors del procés d’independència com Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural (OC), Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, José María Clavero, president electe de Súmate, Josep Maria Vila d’Abadal, expresident de l’AMI o els regidors de l’Ajuntament de Barcelona Gerard Pisarello i Xavier Trias, a més de representants dels partits polítics com Jordi Turull (CDC), Marc Sanglas (ERC), Fèlix Alonso (ECP), Mireia Boya (CUP) o Jordi Souto (DC) . La vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, ha estat l’encarregada de fer la clausura de l’Assemblea General on ha assegurat que Govern i AMI «treballaran plegats perquè les coses passin».