Per imperatiu legal
OPINIÓ – Des de finals d’octubre la bandera espanyola és a la façana de l’ajuntament d’Arenys de Munt per imperatiu legal. No ha estat una decisió fàcil. Racionalment és clara. Emocionalment és dura. Espero que hi hagi d’estar poc temps. La imposició de símbols és una pràctica dels imperialismes, la metròpoli els imposava a la colònia, i les colònies acabaren deslliurant-se no només dels símbols. El nacionalisme que continua instal·lat en l’afirmació del Conde-Duque de Olivares “Dios es español“, fa anys i anys que no entén que les imposicions fins i tot són contraproduents per als seus propis interessos. I per això ens trobem en aquest període transcendental de la història de Catalunya.
Que la bandera espanyola representa una minoria d’arenyencs és indiscutible: el 13 de setembre de 2009, en la primera de les consultes per la independència que es van estendre arreu del país, 2.569 arenyencs vam dir sí al fet que Catalunya esdevingués un estat de dret independent; el 9 de novembre de 2014 vam ser 3.467 veïns i veïnes d’Arenys de Munt que ens vam manifestar en el mateix sentit; i el 27 de setembre passat el 71,7% dels vots, 3.825 vots en total, van ser per a Junts pel Sí i la CUP. Al consistori arenyenc, 11 dels 13 membres vam prendre possessió del càrrec el mes de juliol passat anunciant que restàvem a disposició del nou Parlament, del president i del govern de la Generalitat de Catalunya que sorgís de les eleccions del 27-S per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat català, lliure i sobirà. L’obediència a la legalitat que emani del Parlament de Catalunya ben segur que serà immediata al consistori arenyenc.
Arenys de Munt no s’identifica amb la rojigualda i tothom hauria de saber que els sentiments no es poden imposar. Amb imposicions com aquesta la Delegació del Govern de l’Estat demostra quin és el seu tarannà i un exemple més del poc respecte que les institucions espanyoles tenen per la realitat social d’Arenys de Munt i de Catalunya. En els processos d’alliberament nacional arriba un dia en què s’acaba el fet de mantenir-se dins la legalitat antiga, i aquest dia està a punt d’arribar. I per això una guerra de banderes individual passa a un segon terme en aquest context. Haver hissat la bandera espanyola a Arenys de Munt per imperatiu legal ni fa desaparèixer l’enfrontament Espanya-Catalunya, ni representa una manca de coratge o d’imaginació, ni significa estar retornant a la vella forma autonomista de fer política. Simplement és una mostra més que l’Estat espanyol no ens estima. Faríem una millor contribució al procés havent optat per la via de la multa i de la meva inhabilitació com a alcalde? Si cregués que sí, no hauria dubtat a proposar-ho als companys del govern municipal i al partit.
El govern que encapçalo i jo personalment hem obeït la legalitat espanyola perquè en aquests moments en què el Parlament de Catalunya acaba d’acordar l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república no calen aspirants a heroïcitats o martirologis, perquè a finals d’octubre de 2015 només tenim una única legalitat vigent, perquè considerem que si hi ha d’haver desobediència ara mateix, aquesta desobediència hauria de ser col·lectiva, perquè no volem destinar temps i diners a una guerra de banderes, i perquè defugim respectables gesticulacions de banderes minúscules i retrats en miniatura. Titus Livi, l’historiador romà de fortes conviccions republicanes, va deixar escrit: “En situacions difícils, les decisions més audaces són les més segures.”
No deixem que l’independentisme purista sigui la baula feble de l’independentisme, no ens entreguem a l’estètica, no ens posem cofois per haver desafiat l’Estat espanyol no posant la seva bandera en un poble. Tenim al davant un panorama polític d’una immensa complexitat, estem fent una cosa excepcional, estem avançant com mai cap a la República Catalana!
Joan Rabasseda,
Alcalde d’Arenys de Munt i secretari de l’AMI
