Els ajuntaments hauran de cedir el padró a la Generalitat per a la consulta del 9 de novembre
L’estudi encarregat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) a la sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers Locals (SITAL) per la Independència conclou que “s’han de cedir les dades del padró d’habitants a la Generalitat de Catalunya en el cas que ho sol·liciti davant una hipotètica consulta popular per via de referèndum, ja que ho legitima l’article 16.3 DE LA Llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL), pel fet de tenir la Generalitat la competència en matèria de consultes populars”. L’informe afegeix que la polèmica per la cessió del padró a la Generalitat ha estat “un debat innecessari, amb més càrrega política que no jurídica”. Segons la SITAL, les dades necessàries per formar un hipotètic cens electoral català “ja les té la Generalitat a través de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)”. L’article 52 de la llei 23/1998 –continua el document– preveu que els ajuntaments han de remetre a l’Idescat, periòdicament i en suport informàtic, la informació del Padró Municipal d’Habitants.
Aquests és el primer dels tres informes encarregats pel president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, a la SITAL. El passat 10 de febrer, Vila d’Abadal va demanar a aquesta sectorial treballar tres aspectes que preocupen al món local: el padró, les hisendes locals i un sistema de governació en el cas que se suspengui el sistema autonòmic català per part del govern espanyol. Per al president de l’AMI, “les recomanacions de la SITAL seran de gran ajuda per aplanar el camí a l’hora de prendre decisions i impulsar accions des dels ajuntaments”.
En les conclusions de l’informe, la SITAL també destaca que la Generalitat també podria sol·licitar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) les dades referents a nom i cognoms, domicili, sexe i data de naixement per a la creació de fitxers i registres de població, o utilitzar el Registre de Població de Catalunya per formar el cens electoral propi. Tanmateix remarca el fet que el padró d’habitants no equival a cens electoral: “En tot cas és un element fonamental per formar-lo.” La Disposició Addicional 2a. de la Llei 40/2010, de Consultes Populars per via de Referèndum, preveu l’aplicació subsidiària de la normativa electoral en tot allò no previst a la Llei. La llei no regula la formació del cens electoral més enllà de l’article 4, referent al cos electoral, i afirma que tenen dret a participar els que tenen dret a vot en les eleccions al Parlament o en les municipals, depenent de l’àmbit. I aquest dret a vot depèn del cens electoral, regulat a la L.O. 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral. L’òrgan encarregat del cens electoral, d’acord amb l’article 29, és l’Oficina del Cens Electoral, enquadrada a l’INE: “Per tant, mentre no es modifiqui la normativa, l’únic cos electoral jurídicament correcte a utilitzar en una consulta popular per via de referèndum, és el cens electoral.”
SITAL per la Independència és la nova sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que aplega funcionaris d’administracions locals i es va presentar en societat el passat 8 de febrer al claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Des del seu entorn professional, aquest col·lectiu treballa per assolir la independència de Catalunya i col·laborar en el disseny dels futurs governs locals de l’Estat català. El col·lectiu de secretaris, interventors, tresorers i secretaris-interventors forma part de l’escala de funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, i està formada pels màxims responsables de les administracions locals de l’Estat espanyol en l’àmbit de la fe pública, l’assessorament legal preceptiu, el control i fiscalització de la gestió econòmica, financera i pressupostària i la comptabilitat, la tresoreria i la recaptació.
