Repùblica és el nom que uneix les diferents sensibilitats polítiques independentistes de Sardenya. L’espai polític es va crear el passat mes de juny però va ser dissabte passat, 12 d’octubre, quan es va fer la presentació pública, amb l’assistència de representants internacionals, entre els quals s’hi trobava la delegació d’electes locals catalans, sota el paraigua de l’AMI.

El viatge a l’illa mediterrània ha servit també per renovar contactes i projectes amb Corona de Logu, l’entitat municipalista independentista de Sardenya. Jordi Gaseni, president, Salvador Coll, vicepresident, Ester Vallès, secretària, i Tònia Vila, al costat d’altres representants d’entitats i partits polítics catalans i també bascos, van ‘apadrinar’ la presentació al corrale de Milis, al centre de l’illa.

El problema energètic i la transició que fa Sardenya cap a les renovables han estat probablement l’espurna que ha fomentat la visualització i la unió de les diferents formacions polítiques de defensen que ‘Sardenya es governi des de Sardenya’, amb criteris de preservació de les tradicions, cultura, economia i paisatge. L’especulació energètica que vol implementar el govern italià, derivada de l’energia eòlica i solar, suposa una amenaça per a activitats tradicionals com la ramaderia (pastors). Des de Repùblica ‘s’aposta per un model sostenible, adaptat a les necessitats de l’illa i que no sigui només un benefici per les multinacionals’. Gaseni en la seva intervenció, va destacar que és molt important per a Repùblica que ‘creixi a partir de cada poble i municipi de Sardenya’ i que ‘a partir de la proximitat amb els veïns i veïnes podrà anar amplificant el missatge’. També va apostar per ‘crear una xarxa de nacions sense estat’ ja que, d’aquesta manera, ‘podrem sumar idees i posar en comú projectes’.

Si dissabte va ser Repùblica, diumenge, 13 d’octubre, va ser Corona de Logu, entitat que aplega els electes locals independentistes de Sardenya. El seu president i alcalde d’Iscanu, Antoni Flore Motzo, i el que en va ser fundador, David Corriga, (alcalde de Bauladu entre 2012 i 2022), es van reunir amb els representants de l’AMI, una trobada que va servir per posar sobre la taula la realitat, des d’una perspectiva local, del que suposa treballar per la independència d’una nació sense estat. Les dues entitats es van emplaçar a desenvolupar unes jornades sobre aquest tema a la propera primavera.

Diversos alcaldes i alcaldesses i representants dels òrgans de govern de l’AMI van participar el passat dissabte a Arenys de Mar (Maresme) en la jornada commemorativa de la diada de l’1-O, organitzada pel Col·lectiu Som 1 d’octubre a diferents poblacions del Maresme.

El vestíbul del Calisay es va convertir en el punt de trobada del món municipalista independentista i van ser nombrosos representants del món local que es van acostar a l’estand de l’Associació de Municipis per la Independència per conèixer els projectes i accions de l’entitat municipalista. El president Jordi Gaseni, la secretària Ester Vallès i els membres de l’Executiva Tònia Vila i Xavier Masgrau van passar al llarg del matí per l’espai i compartir experiències i projectes amb les altres entitats, associacions, partits polítics i societat civil que van fer acte de presència.

L’AMI va presentar en exclusiva el vídeo commemoratiu de l’1-O que es difondrà demà a les xarxes socials i on es recull l’opinió d’alcaldes i alcaldesses des de diferents punts del territori sobre ‘com es pot canalitzar l’esperit de l’1 d’octubre dels municipis catalans per construir la República Catalana’.

Avui fa 7 anys que el poble de Catalunya vam defensar amb dignitat i determinació els nostres drets, que els catalans i catalanes vam demostrar al món com, de forma pacífica, organitzada i amb tota la maquinària poderosa d’un estat en contra, podíem exercir un dret fonamental: el dret a decidir. Un dia que va quedar marcat en la història del nostre país per la participació massiva, per l’esperança i també, malauradament, per la repressió.

Cada 1 d’octubre no només recordem els fets d’aquell primer d’octubre del 2017, sinó també l’esperit que el va impulsar: un esperit de democràcia, de justícia i de llibertat. Milers de persones, amb valentia i fermesa, vam sortir de casa per defensar el nostre vot, malgrat la força injustificada de les forces de seguretat contra un poble pacífic. Aquest acte de dignitat cívica és avui una fita que no podem oblidar.

Aquella jornada històrica ens ha de deixar diferents llegats que avui volem posar en valor. En primer lloc, la reivindicació del dret a l’autodeterminació com a dret fonamental d’un poble. La jornada de l’1 d’octubre és un exemple de democràcia directa en què la ciutadania va expressar la seva voluntat malgrat les grans dificultats.  Va suposar la culminació d’un procés de reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya, una reivindicació que encara tenim vigent i que hem de rellançar, des del passat, cap al futur.

En segon lloc, la resiliència i determinació del poble de Catalunya, amb una societat civil organitzada a partir de milers i milers de persones que es van mobilitzar pacíficament per defensar les urnes i els col·legis electorals, un fita en la qual, pobles i ciutats de Catalunya hi vam jugar un paper clau, amb coratge i fermesa davant la repressió i la violència. Cal fer un apunt també per recordar les persones que van patir les càrregues policials, però malgrat aquest fet, van continuar defensant la democràcia amb un esperit de no-violència.

Cal tenir ben present també, cada primer d’octubre, la repressió i les conseqüències polítiques derivades del 2017. Volem denunciar, un any més, la violència i la repressió de l’estat espanyol que va quedar enregistrada en la memòria col·lectiva i reflexionar sobre el llarg període de foscor democràtica, amb l’exili i empresonament dels nostres líders polítics que, tot i tenir aprovada la Llei d’Amnistia, encara no ha finalitzat.

La persistència del moviment independentista, malgrat les dificultats, ens porta a encarar el futur amb optimisme a partir d’un objectiu comú i de la unitat estratègica. Volem mantenir el compromís i els ideals de l’1-O com la democràcia, la justícia i la llibertat i demanar més espais de reflexió sobre els camins de futur i de com podem continuar el procés cap a l’autodeterminació i la independència des del diàleg i la participació popular.

El primer d’octubre del 2017 és una data històrica que no volem oblidar, és un símbol de la lluita pacífica i democràtica d’un poble per a decidir el seu futur. Un any més volem recordar i homenatjar tots els voluntaris que van participar en l’organització, els líders polítics que van assumir responsabilitats i tota la societat civil que va votar i va defensar les urnes.

El valor democràtic de l’1 d’octubre ens va permetre internacionalitzar la nostra causa, explicant els fets a nivell global i va tenir un gran impacte mediàtic. Es va convertir en un símbol de lluita pacífica per la llibertat i la democràcia a nivell mundial. Per aquest motiu, 7 anys després, cal que fem aquest petit recordatori, per insistir en la defensa dels drets humans i la democràcia com a valors universals, més enllà de la situació específica de Catalunya.

El passat ens ha de donar l’energia i la força per encarar el futur. El mirem amb orgull i mantenim viu i ferm el compromís amb el llegat del primer d’octubre.

Visca Catalunya Lliure.

• La mobilització d’enguany s’ha celebrat de forma descentralitzada, amb convocatòria a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
• El món municipal hi ha estat present, amb representació dels electes a totes i cada una de les capçaleres.

La mobilització de la Diada Nacional de Catalunya ha estat enguany organitzada conjuntament per Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència, Consell per la República, La Intersindical, Ciemen i CDRs. Sota el lema “Tornem als carrers”, cada una de les convocatòries ha estat tematitzada, fent referència als greuges que pateix cada dia Catalunya: l’espoli fiscal, l’habitatge, la sanitat, les infraestructures… i també ha pretès fer una defensa de la pagesia i de l’equilibri territorial.

L’acte central, a Barcelona, ha comptat amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni, el vicepresident, Salvador Coll, la secretària, Ester Vallès, i la vocal Tònia Vila. També hi ha assistit el vocal Xavier Masgrau i diversos alcaldes, alcaldesses i electes de diversos pobles i ciutats. Representant l’AMI, a Girona hi ha assistit la vocal Cristina Mundet; i finalment a Lleida, Teresa Malla; a Tarragona, Oriol Pallisó; a Tortosa, Adam Tomàs, tots members del Consell Directiu de l’AMI.

Durant l’acte central, s’ha dut a terme la lectura del manifest unitari per part de les entitats convocants. Gaseni ha destacat la importància de la independència per tal que “els ajuntaments catalans tinguin els recursos suficients per
desenvolupar les polítiques sobre les quals tenen competències, però,
moltes vegades, no el finançament.”

“Estar sotmesos a l’estat espanyol és una amenaça estructural per a la supervi-
vència de la llengua i la cultura catalanes i per garantir un futur digne per als ciutadans d’aquest país. La independència és un projecte per viure millor.”

Al matí, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, i la secretària, Ester Vallès, varen participar a l’acte d’Unitat Nacional per a l’Independentisme” organitzat per Estat Català al Fossar de les Moreres; i la vocal Tònia Vila va assistir a l’acte polític organitzat per Òmnium Cultural al passeig Lluís Companys.

Com cada any, ens retrobem altre cop avui, dia 11 de setembre, per recordar i reivindicar la història de Catalunya. La història antiga, però també la més recent, aquesta que explica que el nostre país es troba en un moment que és, precisament, història. El moment en què el poder de la gent, el poder dels carrers, varen desafiar les estructures més immobilistes i demofòbiques per defensar, demanar i exigir el compliment dels drets més bàsics de les persones. Un país, el nostre, i una gent, nosaltres, que no ens cansarem de repetir que volem un país lliure.

Des de l’any 2012, que fou la primera diada massiva on la gent va manifestar-se als carrers per un futur amb una Catalunya lliure, es podria dir que hem viscut diades molt diverses i amb amenaces que ni tan sols podíem imaginar. S’ha patit una greu repressió, presó, exili, represàlies, violència, espoli, despreci, desencant i desànim… i una pandèmia que ho va capgirar tot. Ara, ens trobem amb un món globalitzat que imposa un nou ordre de les coses i que ens situa en una societat amb moltes mancances a nivell d’igualtat, equilibri, llibertats, democràcia, salut, compromís amb el medi ambient…

Enguany, celebrem de nou una diada per reivindicar que tornem als carrers, perquè seguim en el camí per reclamar la sobirania. Perquè els catalans i catalanes tenim clar que és la única forma que tenim per assolir una societat millor, que capgiri un sistema que ens imposa totes aquestes amenaces. La sobirania d’un país que vol ser estat i que ho té tot per guanyar. Perquè les amenaces globals també son locals i els electes dels municipis ho sabem molt bé. Des de la ciutat més gran al poble més petit, la mobilització unitària d’enguany compta amb diverses convocatòries arreu del país, que se sumen a la multitud d’actes que es fan a les places i carrers de cada municipi. Perquè la nostra crida a la independència i a la llibertat s’ha de sentir a tots els racons del nostre estimat país, i arreu del món, com un clam comú i unitari dels pobles que reivindiquen i reclamen un cop més, de forma inesgotable, els seus drets fonamentals.

La realitat d’avui passa per demanar uns drets que se’ns estan manllevant com a catalans, com a ciutadans de segona als quals se’ns imposen lleis injustes que estan molt lluny del que volem com a societat. Els alcaldes i alcaldesses ho viuen de molt a prop en el seu dia a dia, amb les dificultats que es troben als carrers de pobles i ciutats  i que tenen un reflex claríssim en la demofòbia, el rebuig, el despreci i la repressió que patim cada dia per part de l’estat espanyol. Reivindiquem doncs, un cop més, els carrers, per a poder reclamar la nostra llibertat, els nostres anhels i els nostres somnis; i fem-ho amb esperit unitari i pacífic, perquè només així podrem teixir el futur que volem en una Catalunya independent.

 

Visca Catalunya Lliure!

La unitat d’acció ha estat un denominador comú en els 12 anys de vida de l’Associació de Municipis per la Independència, una característica que no deixa de ser excepcional per la diversitat política de les més de 700 alcaldies que la conformen, eixamplada pels Consells Comarcals i les Diputacions. Un espai dins el moviment independentista català que cal preservar per la rellevància que té que els electes locals estiguem organitzats en xarxa i donem valor institucional a totes les accions encaminades a la construcció de la República Catalana.

Els i les electes locals som la primera línia de la política, la que està més propera als veïns i veïnes i, més enllà de les nostres identitats polítiques, treballem decididament per construir un país millor, un país lliure. Lluny de ser un problema, les diferents sensibilitats ens han reforçat, ens han engrandit, ens han donat pluralitat i mirades àmplies i ens han posicionat com l’únic espai on bona part del municipalisme independentista es troba representat.

Aquests darrers 12 anys s’ha aconseguit fer créixer la llavor i crear les complicitats necessàries per fer avançar el projecte d’emancipació nacional, fent bandera de la lluita antirepressiva en defensa d’uns ideals, posant-nos al costat dels represaliats/des i de les persones que han patit l’exili i la presó. Hem buscat sempre la unitat d’acció des de la diversitat política sense excloure ningú, sense buscar culpables, ni assenyalar amb el dit perquè el nostre gran valor és que no som la veu dels partits sinó que som l’altaveu del món local. A l’AMI construïm la independència des de la transversalitat estratègica i mobilitzadora i, per aquest motiu, ens trobem còmodes en els espais on el país està per davant de qualsevol accent polític.

El retorn de tots els exiliats i exiliades representa un símbol de la resiliència i de la lluita per la democràcia i les llibertats. En la rebuda del President Puigdemont, que a més va ser alcalde de Girona i president de l’AMI, després de gairebé 7 anys a l’exili arran de l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol que va destituir el govern de l’1O,  volem mostrar-li tot el nostre escalf a nivell personal, donar-li valor institucional i també, mostrar al món el que representa el seu retorn en un context encara de manca de garanties democràtiques i de llibertats vigilades.

El seu retorn, com el retorn de tots els exiliats i exiliades, i la sortida de la presó de totes les preses i presos polítics, no és només una victòria personal, sinó també una reafirmació dels nostres valors col·lectius i de la nostra determinació en defensa de la justícia i de la llibertat.

La força del món local és molt gran i tenim clar que el nostre tarannà i la nostra voluntat d’aglutinar sensibilitats pot ser exemple en altres àmbits. En aquests moments, en què la presidència de la Generalitat pot passar a mans de l’unionisme, ens pertoca a l’AMI el paper de lideratge de l’independentisme institucional municipal perquè tenim la legitimitat i estem segurs que tenim la capacitat i la força per poder-ho fer.

Us esperem a tots i a totes en la seva rebuda.

Visca Catalunya Lliure.

Vic, 6 d’agost de 2024

• Enguany es farà una diada descentralitzada, tal i com ja es va fer el 2016, amb capçaleres a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa
• El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha destacat ‘esforç de les entitats  per a trobar consensos per tal que sigui una gran Diada.

L’Arc de Triomf de Barcelona ha estat l’escenari de la presentació dels detalls de la mobilització de la Diada Nacional de Catalunya que tindrà lloc l’11 de setembre d’enguany.

La presentació, que ha tingut lloc avui, 25 de juliol, ha comptat amb la participació dels representants de les entitats organitzadores i col·laboradores: l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell per la República, La Intersindical, el CIEMEN i l’AMI.

Jordi Gaseni, president de l’AMI, ha destacat l’esforç de totes i cadascuna de les entitats per trobar consensos per fer una gran Diada. També ha explicat que “sortirem al carrer per reclamar la sobirania, la d’un país que vol ser estat i que ho té tot per guanyar” i ha demanat la mobilització del món municipal. També hi ha assistit, en representació de l’AMI, l’alcaldessa de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), Ester Vallès, nomenada secretària de l’entitat durant la passada assemblea de l’AMI, que es va celebrar el 28 de juliol a Amposta (Montsià).

• Es plantegen diverses jornades relacionades amb el municipalisme independentista de caire nacional i també internacional, amb la participació d’altres nacions sense estat.
• Es proposa donar més protagonisme als membres de la directiva, l’òrgan territorial de l’entitat, per tal de liderar el municipalisme independentista a les comarques catalanes.
• L’executiva es renova parcialment, amb el nomenament de la secretària, Ester Vallès (Vilobí del Penedès), i Rosa Vila (Amer), com a vocal.

L’Associació de Municipis per la Independència ha celebrat l’assemblea ordinària de socis, que ha tingut lloc divendres, 28 de juny al Casal Cívic Ruiz Salgado, d’Amposta (Montsià).

La sessió ha anat desgranant els punts de l’ordre del dia, entre els quals s’han definit diversos temes relacionats amb el funcionament intern de l’entitat i també una proposta d’objectius de treball de cara a l’any vinent. A la part oberta al públic, la sessió s’ha iniciat amb la benvinguda de l’alcalde d’Amposta i delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, que ha explicat “avui ens hem de conjurar per continuar treballant per fer créixer l’entitat, en un moment complicat” i que “el municipalisme té l’obligació d’explicar que els problemes que dia a dia té la nostra societat, es resoldrien amb la independència. Des dels ajuntaments tenim una massa social independentista molt important, com a Amposta, amb les darreres 3 eleccions celebrades amb el 75% de vot independentista a la nostra ciutat.”

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha agraït a l’ajuntament d’Amposta per acollir l’assemblea de l’entitat. Gaseni ha iniciat el seu parlament explicant que ‘les Terres de l’Ebre són un clar exemple del què és alçar-se contra l’Estat espanyol’ ja que al llarg de la història s’han evidenciat moltes agressions contra aquest territori – i també per extensió tot Catalunya- a nivell social, ambiental, econòmic, polític i energètic. El president de l’AMI també ha destacat la importància del municipalisme, explicant que “l’independentisme es fa des del municipalisme o fracassarem. Mani qui mani a la Generalitat, si no treballem des dels municipis no aconseguirem els nostres objectius.” Ha fet especial incís en la importància del municipalisme independentista organitzat, dient que “no el podem deixar perdre” i que “ha de ser un projecte comú on tothom s’hi trobi reflectit.”

El secretari general de Governs Locals i relacions amb l’Aran de la Generalitat de Catalunya, David Rodríguez, ha explicat que “avui s’han compartit idees, estratègies i esperances que demostren que la força dels municipis és la clau per avançar cap al nostre objectiu comú, refermant el compromís amb la construcció de la República catalana.” També ha destacat que “és des del batec diari de la vida local que construïm el camí cap a la independència. La vostra diversitat és una font de riquesa i la vostra unitat, una fortalesa.” Rodríguez també ha esmentat que es viuen temps difícils a nivell nacional, però també a nivell global. Unes amenaces “que posen en perill els valors democràtics i de convivència que tant apreciem, amb el creixement de l’extrema dreta. Només amb la unitat de la nostra acció, podrem fer front a aquesta onada.”

Com a cloenda de l’acte, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha explicat que “l’AMI representa la voluntat de persistir, d’aprendre del que vam fer l’1 d’octubre per guanyar la llibertat de Catalunya” i que això fou possible “gràcies al compromís dels municipis, gràcies a la seva transversalitat i a la seva unitat”. Rull ha destacat que l’1-O vam vèncer la port i ens vam determinar a guanyar la llibertat” i que “no tenim dret a desballestar aquesta immensa onada d’esperança, que representa també l’AMI”.

Avui, dimecres, 19 de juny, ha tingut lloc la primera trobada de les presidències de l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència.

Lluís Llach i Jordi Gaseni, s’han trobat per posar en comú els diferents temes de l’agenda independentista, amb l’objectiu posat en la suma d’esforços i la mobilització de la societat civil i el món local català per tenir un front ampli, plural i divers.

El Congrés dels Diputats ha aprovat la Llei d’Amnistia en la sessió d’avui, divendres, 30 de maig. El president de l’AMI, Jordi Gaseni, explica en un vídeo que “ha costat molt però hem d’estar orgullosos perquè hem actuat amb unitat” i que “s’ha treballat molt”. Gaseni ha mostrat la satisfacció “pels electes i pels municipis, de cara a fer un pas més i continuar treballant per la independència del nostre país.”

 

• Es promou una moció de suport per portar als plens municipals

Avui dissabte, 16 de març, el món local ha mostrat el suport a la Llei d’Amnistia. Convocats per l’AMI i l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, l’acte, que ha tingut lloc a Barcelona, ha comptat amb electes locals provinents de diversos indrets del territori català i ha finalitzat amb la lectura d’un manifest de suport a la Llei d’Amnistia, recentment aprovada pel Congrés dels Diputats, concretament el passat dijous, 14 de març.

L’acte ha comptat amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni, amb la presència del vicepresident, Salvador Coll, i el membre de l’Executiva Xavier Masgrau. També hi han participat diversos membres del Consell Directiu de l’AMI; en nom de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació hi ha assisit David Fernández, acompanyat de Marina Geli i Albert Carné.

David Fernández ha explicat que l’Acord va néixer fa uns dos anys, recollint la percepció que “hi havia una majoria social a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, així com també per la resolució del conflicte polític”. Ha destacat que “en la recuperació democràtica del país, des del final de la dictadura, el món local ha estat fonamental” i que “el municipalisme ha estat l’ànima de la democràcia al nostre país”. També ha agraït “la complicitat que hem trobat amb l’AMI i el municipalisme” i ha explicat que l’Acord compta amb l’adhesió de més de 300 entitats i 300 ajuntaments, d’entre els quals la capitat catalana, Barcelona. Finalment, ha dit que “reprenem aquesta moció amb la voluntat que sigui el 80% dels municipis que estigui a favor de l’amnistia.”

Jordi Gaseni, president de l’AMI, ha agraït a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i totes les entitats adherides, així com als alcaldes i alcaldesses i electes locals presents per fer possible l’acte d’avui. Gaseni ha definit l’Amnistia com “un triomf al cor d’Espanya i una victòria de país que ha suposat una gran abraçada de l’independentisme, amb la defensa dels milers de represaliats i centenars de càrrecs electes encausats, entitats perseguides i els companys i companyes que han patit presó o pateixen exili”. Ha esmentat la tasca dels portaveus dels grups polítics al Congrés, Josep M Cervera, de Junts (president de l’AMI 2018-2021), i Marta Valluguera, d’Esquerra Republicana. I finalment, ha esmentat el president fundador de l’AMI, Josep M Vila d’Abadal, al·ludint a la frase que va acunyar durant l’etapa de repressió després del 2017: “ens caldrà tornar als castells d’hivern”. Parafrasejant aquesta expressió, Gaseni ha esmentat que “l’amnistia obre la porta dels castells d’hivern per tornar a trobar, des de l’independentisme, oportunitats per assolir els nostres objectius de llibertat: la independència.”

Per cloure l’acte, s’ha llegit el manifest de suport a l’amnistia, que es durà als plens municipals, per part de l’alcaldessa d’Amer, Rosa Vila, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, i l’ex-alcalde de Sabadell, Maties Serracant, un dels alcaldes condemnats per fer possible l’exercici de la democràcia durant l’1-O.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el vicepresident, Salvador Coll, acompanyats dels membres de l’Executiva Cristina Mundet i Xavier Masgrau van ser ahir dijous, 14 de març, a Madrid, al Congrés dels Diputats, per presenciar el debat i aprovació de la Llei d’Amnistia. Aquest acte enllaça amb el que es farà demà dissabte, 16 de març a Barcelona, on els municipis catalans mostraran el seu suport a l’amnistia.

El Congrés dels diputats va acollir les intervencions dels diferents grups parlamentaris que es van posiciona a favor o en contra. Per part dels grups catalans, va intervenir-hi Josep M. Cervera per Junts i Pilar Vallugera per Esquerra. La Llei es va aprovar per 178 vots a favor i 172 en contra. Ara haurà d’anar al Senat per seguir la seva tramitació.

Per demà dissabte, l’AMI ha convocat els alcaldes catalans per tal que es sumin a l’acte de suport. Recordem que el món local català ha patit una forta repressió per motius polítics en els darrers anys i és un dels col·lectius més afectats per processos judicials relacionats amb la sobirania.

Aquest dissabte, 2 de març, el vicepresident Salvador Coll, ha assistit al primer acte de l’Assemblea Territorial del Consell per la República, que ha tingut lloc a La Torre d’Elna, a la Catalunya Nord. L’Assemblea Territorial és una cambra que conforma l’espai legislatiu del consell.

Aquest dilluns, 26 de febrer, la plaça del Rei de Barcelona ha acollit un acte per a la defensa del dret de protesta. Sota el títol “Protestar no és terrorisme”, més de 150 entitats s’han aplegat per signar un manifest que explica que en els darrers temps hi ha hagut una criminalització del dret de protesta, un fet que vulnera la llibertat d’expressió i limita els drets fonamentals.

L’acte va comptar amb la participació del president de l’AMI, Jordi Gaseni. L’AMI s’ha adherit a aquesta iniciativa; el manifest i la pàgina d’adhesió es pot trobar a: https://protestarnoesterrorisme.cat/

El president de l’AMI , Jordi Gaseni, ha assistit dissabte, 24 de febrer, a l’acte de cloenda de l’Assemblea General d’Òmnium Cultural, que ha tingut lloc a Barcelona. Sota el títol “El país que volem”, la cloenda a anat a càrrec del president, Xavier Antich, acompanyat per la renovada junta directiva de l’entitat, i ha comptat amb la presència de nombroses entitats.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Fundació Congrés de Cultura
Catalana van signar el passat dimarts, dia 13 de febrer, un acord marc de col·laboració per tal d’impulsar el Congrés de Cultura Catalana 2024-25 entre els municipis de Catalunya. Es tracta d’unir sinergies per promoure, promocionar i divulgar el Congrés a tot l’àmbit municipal i actuar conjuntament per implicar el teixit local a través dels seus òrgans de representació institucional. Així mateix, i per tal de visualitzar el suport dels ajuntaments catalans al Congrés, es farà arribar a les corporacions una moció de suport a les diferents activitats.

Van signar el conveni per part de l’AMI el seu president, Jordi Gaseni, i per part de la Fundació, el seu president, Agustí Alcoberro.

L’AMI té una extensa i consolidada xarxa territorial amb una capil·laritat rellevant per tot el territori català, així com aliances amb la restes de territoris de parla catalana i està dins el seu camp d’acció la promoció de la cultura catalana, en tots els àmbits i la defensa de tots els seus elements característics, en el sentit més ampli de la paraula.

Per la seva banda, la Fundació Congrés de Cultura Catalana és una Fundació sorgida arrel del congrés de Cultura Catalana que va tenir lloc entre els anys 1975-1977 i té com a objectiu la promoció d’estudis i el suport a les iniciatives que serveixin per a potenciar la realitat cultural (dels països de parla) catalana. L’activitat fundacional està dirigida especialment a estimular la investigació sobre les àrees que es considerin prioritàries dels àmbits econòmics, socials, científics i humanístics; fomentar el coneixement i col·laboració entre les diferents institucions culturals i científiques existents (als Països Catalans); i contribuir amb les seves activitats a la projecció exterior de la realitat catalana.

Per tant, ambdues entitats comparteixen la promoció de la participació ciutadana com una de les seves finalitats essencials, i és per això que ambdues parts convenen en la necessitat d’establir un marc de col·laboració que permeti contribuir, de manera coordinada, a aquesta participació ciutadana.

EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA 2024-25
L’històric Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975-1977, sorgit d’una reivindicació social. Els objectius principals del Congrés van ser la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i el drets de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans.
El Congrés es va dedicar a analitzar l’estat de la nostra cultura en el seu sentit antropològic, de la llengua al dret, de l’agricultura a la indústria, de les arts plàstiques a l’ordenació del territori, per tal que tècnics i ciutadans ho estudiessin i ho debatessin i que el resultat fos útil als futurs governs autonòmics dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.

Cinquanta anys després d’aquell gran esdeveniment, el nou Congrés de Cultura Catalana serà una realitat l’any 2025, amb activitats prèvies a tot el territori durant el 2024, i amb dos objectius clars: ser un espai obert de trobada on recuperar l’autoestima col·lectiva; i ser la llavor que generi noves il·lusions, espais i lideratges. Entre els diferents objectius del Congrés hi trobem: vertebrar i equilibrar el territori amb una visió integrada, equitativa i global; potenciar les oportunitats per al jovent i fomentar el desplegament del seu talent; fer front a l’emergència climàtica; potenciar l’ús social de la llengua catalana i projectar-la en un nou entorn social i comunicatiu; protegir les persones en situació de vulnerabilitat i posar en valor les tasques de cura que requereixen; afrontar les desigualtats entre homes i dones; recuperar i redefinir la idea de Països Catalans com a comunitat plural i diversa que generi una identitat compartida consistent i atractiva; o ressituar la cultura catalana en el context internacional i, particularment, potenciar la seva projecció europea, entre d’altres.
Podeu trobar tota la informació del Congrés a: www.noucongres.cat

La primera reunió anual del consell directiu de l’AMI ha tingut lloc a Sant Cugat del Vallès, concretament al Museu d’aquesta localitat. Es tracta de la primera reunió d’aquest òrgan després d’ésser aprovat a l’assemblea general celebrada el passat mes d’octubre. La reunió, feta en format mixt (presencial/online), ha servit per presentar el tancament de comptes del 2023, el pressupost d’enguany, l’informe de gestió 2023, així com la planificació i els diversos projectes que encararà l’entitat. Concretament, s’impulsarà entre els ajuntaments una moció sobre l’amnistia, s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Congrés de Cultura Catalana, i finalment s’ha aprovat la realització d’un congrés internacional de nacions sense estat.

Divendres passat, una delegació de l’AMI formada pel president, Jordi Gaseni, els  vicepresidents, Salvador Coll i David Solà i la vocal de l’executiva, Cristina Mundet, es van reunir amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per abordar diferents temes d’actualitat i plantejar possibles col·laboracions de futur.

Cal recordar que Girona va ser municipi constituent de l’AMI, l’any 2011 i que al llarg dels anys s’ha mostrat sempre com un ajuntament implicat en el dia a dia de l’Associació.

Va ser una ocasió per parlar amb el nou alcalde de Girona sobre temes d’àmbit municipalista i també per presentar la nova etapa de l’AMI en la qual s’han renovat parcialment els òrgans de govern com l’Executiva amb l’entrada de nous representants municipals com, per exemple, el nou vicepresident primer, Salvador Coll, que és l’alcalde de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).