Associació de Municipis per la Independència

L’Associació de Municipis per la Independència proposa a tots els ajuntaments catalans 3 accions per reivindicar un servei de Rodalies digne i l’execució de totes les inversions previstes en els darrers anys que no s’han materialitzat. La xarxa de Rodalies de Catalunya ha patit, històricament, un dèficit de finançament que, acumulat al llarg dels anys, de les dècades, ha deixat un servei de trens totalment obsolet, carregat de mancances i que no pot satisfer les necessitats d’un país de 8 milions d’habitants, amb grans zones urbanes i una gran mobilitat diària de ciutadans per motius laborals, educatius, sanitaris, d’oci, etc.

En primer lloc, s’ha enviat avui una moció a tots els consistoris catalans on es reivindica que ‘la qualitat de vida de les persones d’un país és basa en uns serveis públics de qualitat i els transports són un dels pilars d’aquesta societat al costat de l’educació o la sanitat, entre d’altres. Garantir un bon servei a tots els nostres ciutadans ens ha d’ajudar a configurar una societat justa i equitativa’.

Però no només és això, continua, ‘un bon servei públic, extens i eficient és el primer graó de les polítiques ambientals ja que implica una aposta per la mobilitat sostenible, permet la reducció de la contaminació i per tant incideix directament en la qualitat de l’aire i de la salut humana’.

La xarxa de Rodalies és essencial per garantir la mobilitat a les àrees metropolitanes i per connectar les ciutats de Catalunya. Tot i ser un servei de gran demanda, Rodalies pateix constants retards, avaries i una infraestructura insuficient, que provoca un servei irregular, ineficient i podríem dir que, a vegades, ‘fins i tot perillós’. Aquestes mancances no només repercuteixen en la qualitat de vida dels usuaris sinó que ‘tenen un impacte econòmic en el nostre país i en les nostres ciutats, a més, que limiten la mobilitat i la llibertat de tots els catalans i catalanes. A més, el servei no compleix amb les expectatives en termes de seguretat i confort, el que genera una gran frustració i incomoditats entre els passatgers’, conclou.

Les dues següents accions passen per donar suport i afegir-se a les diferents mobilitzacions que hi ha convocades a Catalunya en els propers dies.

• Concentracions convocades per les Plataformes d’usuaris de RODALIES pel dissabte 22 de març a les 12.00h.  Les mobilitzacions estan previstes a Lleida, Tarragona, Valls, Tortosa, Segur de Calafell, Cardedeu, La Garriga i Figueres.
• MANIFESTACIÓ ‘Per uns trens dignes. Única via: Independència’, organitzada per Assemblea Nacional Catalana, a la qual com a Associació de Municipis per la Independència ens hi hem adherit. Dia 5 d’abril a les 12.00h a l’estació de Sants de Barcelona.  Des de l’AMI es demana que els ajuntaments donin suport a aquesta convocatòria i facin d’altaveu per a la reivindicació. Igualment els animem, amb una gran manifestació d’optimisme, a arribar-hi en tren des de poblacions respectives i omplir els vagons de reivindicació i de drets per a tots els catalans i catalanes.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el vicepresident, Salvador Coll, han participat aquest dissabte, 23 de novembre, a la manifestació Nazioa Gara, a Bilbao, organitzada pel partit polític EH-Bildu per reivindicar que Euskal Herria és una nació. L’AMI va participar a la manifestació al mateix temps que va aprofitar per mantenir diverses reunions.

La manifestació va recórrer el carrer Autonomia de la capital biscaïna i va reunir milers de persones, així com també representants de partits polítics nacionalistes de diferents indrets de l’estat espanyol.

El Parlament de Catalunya ha acollit dimarts, 19 de novembre, el desè l’aniversari del 9N. Per part de l’AMI hi ha assistit el vicepresident, Salvador Coll; i també la secretària, Ester Vallès.

L’acte, que ha comptat amb la presència d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses, ha recordat la consulta que es va celebrar el 9 de novembre de 2014 i ha estat presidit pel president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. A l’acte també hi han intervingut l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que era al capdavant del Govern quan es va convocar la consulta, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La participació dels alcaldes i alcaldesses al 9N va ser crucial per al desenvolupament de la jornada. El suport dels ajuntaments al decret de convocatòria del 9N va ser subscrit majoritàriament pels consistoris catalans.

L’AMI es suma a aquesta iniciativa i demana als ajuntaments catalans que facin d’altaveu als seus municipis.

Dia 22 de novembre, 20h, Avinguda de Maria Cristina de Barcelona: Electrica Dharma, Lluís Llach, Catarres, Figa Flawas, La Fúmiga, Borja Penalba, Sopa de Cabra Oques Grasses i molts més actuaran sota el paraigua del macro concert ‘Catalunya amb el País Valencià’ per recaptar fons pels afectats de la DANA. Les entrades del concert es poden comprar a partir d’avui a la web concertdepais.cat al preu de 25€.

L’AMI ha estat una de les primeres entitats adherides al concert i ha assistit aquest matí a la roda de premsa de presentació que ha tingut lloc davant les columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc.

Tots els beneficis del concert aniran destinats a revertir els efectes de la dana en tres eixos: el social, el cultural i l’educatiu. Tota la solidaritat per a finalitats socials i per a la reconstrucció d’espais educatius i culturals vinculats amb la llengua i la cultura al País Valencià.

Els impulsors del concert solidari de país són Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb desenes d’entitats de la societat civil de Catalunya d’àmbits diversos, entre les quals s’hi troba l’AMI.

Jordi Gaseni, president de l’AMI ha manifestat que ‘les entitats del país necessitem ser solidàries’ i per aquest motiu demana que ‘tots i cadascú de nosaltres fem l’esforç de ser aquí, perquè a part de passar-ho bé, farem un gran acte de suport’.

L’AMI facilitarà als ajuntaments el material de promoció que els hi calgui per tal que puguin fer la màxima promoció i difusió entre els seus veïns i veïnes.

Més informació i entrades a : https://concertdepais.cat/

El Consell Directiu de l’AMI es va reunir ahir dilluns, dia 11 de novembre, a la localitat de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), població de la qual és alcaldessa la secretària de l’AMI, Ester Vallès. En aquesta reunió, a part de tractar diferents temes d’actualitat es va avançar en el programa de les jornades internacionals de nacions sense estat que es celebraran la propera primavera.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el vicepresident, Salvador Coll, van presidir aquesta reunió que va tenir un format mixt, presencial i online. Els alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores presents van aprovar també la posada en funcionament de dues campanyes relacionades amb la llengua i amb el país que es presentaran properament.

Repùblica és el nom que uneix les diferents sensibilitats polítiques independentistes de Sardenya. L’espai polític es va crear el passat mes de juny però va ser dissabte passat, 12 d’octubre, quan es va fer la presentació pública, amb l’assistència de representants internacionals, entre els quals s’hi trobava la delegació d’electes locals catalans, sota el paraigua de l’AMI.

El viatge a l’illa mediterrània ha servit també per renovar contactes i projectes amb Corona de Logu, l’entitat municipalista independentista de Sardenya. Jordi Gaseni, president, Salvador Coll, vicepresident, Ester Vallès, secretària, i Tònia Vila, al costat d’altres representants d’entitats i partits polítics catalans i també bascos, van ‘apadrinar’ la presentació al corrale de Milis, al centre de l’illa.

El problema energètic i la transició que fa Sardenya cap a les renovables han estat probablement l’espurna que ha fomentat la visualització i la unió de les diferents formacions polítiques de defensen que ‘Sardenya es governi des de Sardenya’, amb criteris de preservació de les tradicions, cultura, economia i paisatge. L’especulació energètica que vol implementar el govern italià, derivada de l’energia eòlica i solar, suposa una amenaça per a activitats tradicionals com la ramaderia (pastors). Des de Repùblica ‘s’aposta per un model sostenible, adaptat a les necessitats de l’illa i que no sigui només un benefici per les multinacionals’. Gaseni en la seva intervenció, va destacar que és molt important per a Repùblica que ‘creixi a partir de cada poble i municipi de Sardenya’ i que ‘a partir de la proximitat amb els veïns i veïnes podrà anar amplificant el missatge’. També va apostar per ‘crear una xarxa de nacions sense estat’ ja que, d’aquesta manera, ‘podrem sumar idees i posar en comú projectes’.

Si dissabte va ser Repùblica, diumenge, 13 d’octubre, va ser Corona de Logu, entitat que aplega els electes locals independentistes de Sardenya. El seu president i alcalde d’Iscanu, Antoni Flore Motzo, i el que en va ser fundador, David Corriga, (alcalde de Bauladu entre 2012 i 2022), es van reunir amb els representants de l’AMI, una trobada que va servir per posar sobre la taula la realitat, des d’una perspectiva local, del que suposa treballar per la independència d’una nació sense estat. Les dues entitats es van emplaçar a desenvolupar unes jornades sobre aquest tema a la propera primavera.

Diversos alcaldes i alcaldesses i representants dels òrgans de govern de l’AMI van participar el passat dissabte a Arenys de Mar (Maresme) en la jornada commemorativa de la diada de l’1-O, organitzada pel Col·lectiu Som 1 d’octubre a diferents poblacions del Maresme.

El vestíbul del Calisay es va convertir en el punt de trobada del món municipalista independentista i van ser nombrosos representants del món local que es van acostar a l’estand de l’Associació de Municipis per la Independència per conèixer els projectes i accions de l’entitat municipalista. El president Jordi Gaseni, la secretària Ester Vallès i els membres de l’Executiva Tònia Vila i Xavier Masgrau van passar al llarg del matí per l’espai i compartir experiències i projectes amb les altres entitats, associacions, partits polítics i societat civil que van fer acte de presència.

L’AMI va presentar en exclusiva el vídeo commemoratiu de l’1-O que es difondrà demà a les xarxes socials i on es recull l’opinió d’alcaldes i alcaldesses des de diferents punts del territori sobre ‘com es pot canalitzar l’esperit de l’1 d’octubre dels municipis catalans per construir la República Catalana’.

Avui fa 7 anys que el poble de Catalunya vam defensar amb dignitat i determinació els nostres drets, que els catalans i catalanes vam demostrar al món com, de forma pacífica, organitzada i amb tota la maquinària poderosa d’un estat en contra, podíem exercir un dret fonamental: el dret a decidir. Un dia que va quedar marcat en la història del nostre país per la participació massiva, per l’esperança i també, malauradament, per la repressió.

Cada 1 d’octubre no només recordem els fets d’aquell primer d’octubre del 2017, sinó també l’esperit que el va impulsar: un esperit de democràcia, de justícia i de llibertat. Milers de persones, amb valentia i fermesa, vam sortir de casa per defensar el nostre vot, malgrat la força injustificada de les forces de seguretat contra un poble pacífic. Aquest acte de dignitat cívica és avui una fita que no podem oblidar.

Aquella jornada històrica ens ha de deixar diferents llegats que avui volem posar en valor. En primer lloc, la reivindicació del dret a l’autodeterminació com a dret fonamental d’un poble. La jornada de l’1 d’octubre és un exemple de democràcia directa en què la ciutadania va expressar la seva voluntat malgrat les grans dificultats.  Va suposar la culminació d’un procés de reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya, una reivindicació que encara tenim vigent i que hem de rellançar, des del passat, cap al futur.

En segon lloc, la resiliència i determinació del poble de Catalunya, amb una societat civil organitzada a partir de milers i milers de persones que es van mobilitzar pacíficament per defensar les urnes i els col·legis electorals, un fita en la qual, pobles i ciutats de Catalunya hi vam jugar un paper clau, amb coratge i fermesa davant la repressió i la violència. Cal fer un apunt també per recordar les persones que van patir les càrregues policials, però malgrat aquest fet, van continuar defensant la democràcia amb un esperit de no-violència.

Cal tenir ben present també, cada primer d’octubre, la repressió i les conseqüències polítiques derivades del 2017. Volem denunciar, un any més, la violència i la repressió de l’estat espanyol que va quedar enregistrada en la memòria col·lectiva i reflexionar sobre el llarg període de foscor democràtica, amb l’exili i empresonament dels nostres líders polítics que, tot i tenir aprovada la Llei d’Amnistia, encara no ha finalitzat.

La persistència del moviment independentista, malgrat les dificultats, ens porta a encarar el futur amb optimisme a partir d’un objectiu comú i de la unitat estratègica. Volem mantenir el compromís i els ideals de l’1-O com la democràcia, la justícia i la llibertat i demanar més espais de reflexió sobre els camins de futur i de com podem continuar el procés cap a l’autodeterminació i la independència des del diàleg i la participació popular.

El primer d’octubre del 2017 és una data històrica que no volem oblidar, és un símbol de la lluita pacífica i democràtica d’un poble per a decidir el seu futur. Un any més volem recordar i homenatjar tots els voluntaris que van participar en l’organització, els líders polítics que van assumir responsabilitats i tota la societat civil que va votar i va defensar les urnes.

El valor democràtic de l’1 d’octubre ens va permetre internacionalitzar la nostra causa, explicant els fets a nivell global i va tenir un gran impacte mediàtic. Es va convertir en un símbol de lluita pacífica per la llibertat i la democràcia a nivell mundial. Per aquest motiu, 7 anys després, cal que fem aquest petit recordatori, per insistir en la defensa dels drets humans i la democràcia com a valors universals, més enllà de la situació específica de Catalunya.

El passat ens ha de donar l’energia i la força per encarar el futur. El mirem amb orgull i mantenim viu i ferm el compromís amb el llegat del primer d’octubre.

Visca Catalunya Lliure.